Figues per tancar la confitura de conco

La globalització converteix comprar productes de temporada en una carrera d’obstacles. De figues ara n’hi ha tot l’any embarcades des d’Amèrica i el veure-les a les parades de fruites i verdures no indica necessàriament que l’estiu està en el seu darrer terç. Sempre et queda preguntar si son o no del país a l’Angela, la nostra simpàtica proveïdora de fruites.

El darrer convidat a la nostra conserva dolça i embriagadora per l’hivern es la figa, el fruit del arbre més presumit i solitari. Quan omple el racó d’un jardí, dona abric al marge d’un camp de conreu o una protectora ombra al costat d’una era, la seva sinuosa capçada t’acull i omple de bellesa el més anodí racó.
les maduixes, els nespres, les cireres, les peres de Sant Joan, els préssecs de vinya i les figues.
A més a més, sota d’una figuera aquests somiadors vermells van comprometre amor i complicitat acompanyats per aquets versos d’en Vinicius de Moraes.