Iker Erauzkin: simpatia euskaldun

Tenim un bon amic que diu que la feina és un temps que hom ven per comprar-ne per fer el que a un li agrada. Quan coneixes persones com l’Iker, que aconsegueixen fer que el que més els hi agrada sigui el seu modus vivendi, els considerem uns grans afortunats i dignes d’enveja.
Mireu-lo, és feliç com un anís!
Si a més a més, part del seu temps remunerat el pot passar en aquesta cuina balcó sobre un escenari de colors, sabors i olors, poblat d’actors i d’extres encuriosits, únic i irrepetible com La Boqueria, la sort és de jugador de pòquer professional del Mississipi.

Aquest format de sessió culinària ens va agradar molt; per la proximitat que tens amb el cuiner i per poder fer un mosset en condicions desprès de tanta oloreta estimulant. L’Iker és un tipus molt divertit i ens va fer riure molt. També ens va fer patir una mica amb el pastís de xocolata: això de no poder renegar quan el moment s’ho mereix…!

Aquí l’Iker a punt de dir un taco!

Vam aprendre a fer una focaccia de orenga, olives negres i tomàquets xerri que estava “divina de la muerte” i unes hamburgueses de rap, respectuoses amb els sabors del mar. “Con fundamento” com diria el compatriota de l’Iker.

Com podeu observar, tothom va treballar de valent

La Gemma, muntant clares!

La Xaro, fent la repetició de la jugada!

L’incansable reportera, Glòria les teves fotos són fantàstiques!

Volem demanar disculpes a tots pel nostre retard. També som els últims en publicar la crònica: us recomanem que passeu per La Cuina de Casa, el Cafè de nit i el Pa de nous on hi trobareu unes cròniques magnífiques.


Una vegada més moltes gràcies a la Gemma per organitzar aquestes trobades que reafirmen lligams amb la nostra nova família culinària.

Ah si! una vegada més vam trobar a faltar a l’Enric (Tocaio! Pensa que estic en franca minoria!)

Aquí totes les dones, acompanyant a en Kike…

16 respostes a «Iker Erauzkin: simpatia euskaldun»

  1. Macos, quina enveja més sana us tinc per aquestes classes. Els meus horaris de feina són implacables! Enhorabona per la crònica tan simpàtica que heu fet. Petonets.

    canela

  2. Hola, macos

    Ja trobàvem a faltar la vostra crònica, com sempre molt divertida i encertada.

    No t’amoïnis, Kike, per la llista que hi ha, crec que el dijous que ve hi haurà paritat!.

    Fins aviat

  3. Val més tard que mai 🙂
    A mi també em va agradar molt aquest format de sesió culinària, amb el grup més reduït i amb sopar inclòs 🙂
    El proper cop ens hem de buscar una classe més participativa, que ens facin cuinar a nosaltres també… estaria bé, oi?
    Glòria, tens raó, el proper dijous serem mig i mig! Clar que falta afegir tots els que vindran a través del Descobrir Cuina… suposo que el grup serà més nombrós.
    Fins dijous!

  4. Llàstima no poder assistir, teniu moltissima sort de poder gaudir de mestres dels fogons.
    Gràcies per fer-nos cinc cèntims!!!!

  5. Hola Canela! els horaris estàn per cnviar-los. Vinga anima’t!

    Glòria guapa! la veritat es que aixó de ser els últims ens permet complementar les vostres cróniques, sempre tant encertades, i en el teu cas amb unes imatges tant boniques.

    Dolça nostra! estem d’acord. Fa dies que parlem de organitzar-ne un… ja t’explicarem! De tota manera el senyor que atenia l’espai de la Boqueria ens va dir que n’organitzàven de tot format. Potser serà questió de que ens facin un vestit a mida.

    Dolorss, quina llàstima-. Tantes ganes que tenim de coneixer-te!

    Petonets a totes!

  6. Carai amb l’iker, tiarron del norte!!
    Va ser una classe diferent, tot i que com em va dir algú, una mica anàrquica. Va estar be això de probar el menjar, be, més que probar, gairebé sopar.
    I de totes formes,al compartir amb vosaltres la vostra filosofia de vida (no canvieu, un petó)i coneixer una mica més la resta del grup, una sessió estupenda.Fins dijous. Quina marxa que portem gràcies a la Gemma!!!!

  7. M´agradaria haver anat, sobretot després d´haver vist les fotos. Ja no vaig dir res perquè no puc per horaris, pero em feu molta enveja.
    Una salutació i felicitats

  8. Ei Parella!!!…jo vinga a passar-me per casa vostra i res…Molt bé aquesta crònica! més val tard que mai!!…com sempre am la vostra vitalitat…i si…jo em queixo de que la roba minva xo vinga a fer foccacia!!!!…jajaja!!!…No tinc remei!!!!
    Sisisi…el menú va estar molt bo…encara que jo crec q un cuiner que imparteix una classe no pot deixar “receptes” a l’improvització (lease granitzat!)…Pobre Kike…amb la feinada que va tenir!!!…Està clar per això que la tarda va estar genial…com sempre que ens trobem!!!
    Petunets,
    Eva.

  9. kike,
    no pateixis, que aviat no estaràs sol (que em sembla que ja t’agrada).
    fins ara no he pogut venir per raons que ja sabeu, però ja li he dit a la gemma que compti amb mi per al proper curset.
    espero que aleshores us podré conèixer personalment a tots.
    fins aviat!

  10. Araaaaaaaaa!!! Ja era hora!!! Jo, com una que encara no té bloc i el nom de la qual m’estalvio dir perquè, si no, em surt gairebé sense adonar-me’n allò de “EVA: KAREMOS UN BLOC TUYO”, vinga entrar al vostre, de bloc, però res de res…

    Havia arribat a pensar: Estaran malalts?… O potser no estaran, com els és habitual, de prou humor per culpa de la “roba minvant”?… Sí que és estrany que no hagin fet crònica sabent com tots els blocaires, i els que no tenen bloc, com una que conec però que aviat en tindrà, esperàvem…

    I, per fi!!!, una crònica, com tots els vostres posts, carregada d’aquest optimisme que tan bé sabeu encomanar.

    Gràcies per la crònica… i per recordar-vos de mi. Em podeu ben creure que, com a l’altra trobada, vaig estar tota la tarda pensant en tots vosaltres, però us ben asseguro que faré els impossibles per no perdre’m la propera, en la qual, pel que veig, Kike, tindràs competència i no et sentiràs com un “maharahà”.

  11. Siusplau companys!!!!

    No us subestimeu mai!!! perque jo personalment disfruto molt amb les vostres cròniques i fotografies i sense ànims de desmeréixer a s´altres blogs culinaris que també són força interessants, el vostre té un “toc” (o digueu-ho com volgueu) especial. Serà el color vermell?????
    Així que enhorabona per el reportatge de la boquería!!!i Anims amics, que estaré impacient esperant la següent entrada.

    La Cuina Vermella Forever!!!!!!

    Un petonarro desde Esplugues.

    Francina.

  12. Eo, hola Maria! Nosaltres ens ho vam passar ‘teta’, a més ens agrada moltíssim compartir amb tu l’estona! A més, el sopar va estar molt bo, per cert: als homes de casa teva els hi va agradar el pastís de xocolata?? Ets una marona estupenda i una esposa genial (com t’enrecordes d’ells, eh?!).

    Ruben! Què bé retrobar-nos dijous!!! Ara que en Kike s’havia acostumat a ser l’únic home entre tanta dona guapa, li ha sortit competència!!! (és broma!) 😉

    Familia de la dieta Seignalet! A veure si podem fer alguna sessió en cap de setmana per a què pogueu venir tots! Petons!

    Ester, és entusiasta perquè al vostre costat tot és fàcil i divertit. Fins dijous!

    Eva, bonica!! tens raó va ser una mica anarquic i improvisat, però a la parella vermella ja ens agraden les coses així (lease portar muffins a catalunya ràdio…)! Què tal la foccaccia bona? Ja escriuras la recepta en el Cullerot Festuc! Fins dijous!

    Manel, si pots venir de parranda culinària és senyal que ja t’has recuperat del tot!!! A veure si ens coneixem d’una vegada!

    Estimadíssim Enric! Tingues per segur que sempre estàs en els nostres pensaments, i et trobem molt a faltar quan no hi ets!!!! Perdoneu pels retards en tot però és que ens ha canviat la vida laboral i ens estem adaptant als nous horaris i a la nova situació del dia a dia!
    Petons i creuem els dits per retrobar-te dijous!

    Francina estimada! ja he llegit que la lluna de la Dolorss t’ha quedat estupenda!!! Que vindràs dijous vinent??? Vaaaa! que tenim moltes ganes de fer-te un petó ben gran! Ens ha agradat molt el teu eslògan, gràcies rebonica!

    Sara Maria, també vam trobar faltar moltíssim el teu somriure, no ens ho facis més això de no venir! Petons guapa!

  13. Hola nois
    Que maco tot,
    m’encantat veura la cara de l’Gemma , soc una fan dels seus pastisos.
    Esteu tots molt bé i en molta armonia.
    M’agradat, la propera m’apunto.
    Petonssssssss!!!
    Margot

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *