L’enigma de la roba minvant

La nostra condició de ‘bon vivants’ ens ha portat unes conseqüències enigmàtiques; misteriosament tota la nostra roba ha empetitit. Després de molt rumiar, hem arribat a la conclusió de que potser, la solució al misteri tenia a veure amb el metabolisme que la providència ens ha atorgat i que ens obliga a fer bondat gastronòmica.
La parella vermella porta tota la vida en el viacrucis de les dietes. Primer de forma individual desprès i, des de que fem camí junts, donant-nos forces mútuament (o animant-nos a transgredir com dos ionquis de la bona taula).

Aquest bagatge del “100 grams de pollastre sense pell, 150 grams de verdura bullida i una peça de fruita” ens va fer triar una dieta en acord al nostre tarannà. A partir d’avui us presentarem les delicioses receptes d’en Michel Montignac.

Hem esperat una setmana per veure si funciona, i, us podem garantir, que de moment la cosa va bé.

Us presentem unes postres d’aquesta dieta que fa menys feixuc el estar-te’n de coses bones.

Compota a l’antiga

Ingredients per a 4 persones,

50 gr d’orellanes
3 taronges
4 prunes vermelles
4 trossos de préssec almívar (al Mercadona n’hem trobat preparat amb edulcorant!)
200 gr de raïm negre sense pinyol
200 gr de raïm blanc sense pinyol
10 cl de mistela
40gr de fructosa
Una culleradeta de cafè de canyella en pols
1 iogurt desnatat edulcorat
40 gr de festucs picats per decorar

Preparació,

1. Remullar les orellanes en aigua durant una hora i escorre-les posteriorment.
2. Pelar una de les taronges i tallar-la a quarts. De les altres dues fer-ne un suc.
3. Netejar les prunes. Tallar-les en quatre trossos i extreure’n el pinyol.
4. Netejar els raïms i assecar-los.
5. En una olla introduir els quatre trossos de préssec, les prunes, el raïm, les orellanes i els quarts de taronja. Afegir-hi el suc de taronja, la mistela, la fructosa i la canyella. Portar-ho a ebullició i tapar. Deixar coure-ho a foc lent 5 minuts.
6. Passat el temps, treure les fruites amb l’escumadora i fer que el suc es redueixi a almívar. Aquest almívar resultant barrejar-ho amb el iogurt i reservar.
7. Repartir la compota en plats, amanir amb la salsa de iogurt i decorar amb els festucs picats.

Què us assembla? Són unes postres suculentes per una dieta, no?

28 respostes a «L’enigma de la roba minvant»

  1. Això de la roba minvant deu ser contagiós…doncs vet aquí que a casa nostra també a passat!!!…Deu ser un virus molt epidèmic…esperem que no es coli a gaires cases més!!!!…Doncs jo sóc de les de 150gr de pit de pollastre…ara ve…el cap de setmana em porto malament…i així no hi ha qui baixi pes…jejeje!!!
    QUina patxoca que fa aquest postre…pels ingredients que porta no hagués dit que fos de règim (excepte pel endulcorant!)…jejeje!!!
    Ànims a l’atac del virus minvant de la roba!!!
    Petunets,
    Eva (Terrassa)
    Pd. No he tingut temps de fer la pasta de full…aissssss!

  2. A mi les paraules “light” i “dieta” em posen dels nervis. És una de les moltes veus dictatorials que van tallant el bacallà en la societat actual i, que aviat ens voldrien fer creure que beure aigua aprima…Si no recordo malament, el lema d’en Michel Montignac era “Menja de tot però menja’n menys”, i això ja em sembla més racional…però deixar la xocolata? JAMAIS DE LA VIE !!!

  3. Hola, he entrat al vostre bloc de casualitat i em sembla que feu uns plats boníssims. A mi també m’agrada la cuina, però no hi tinc tanta traça. Com que ara faig règim per això de poder seguir usant la mateixa roba, m’he quedat molt parat amb eixes postres del Montignac. Realment són de règim?
    No conec la Glòria, però jo tampoc no puc deixar de menjar xocolate alguna vegada a la setmana (un trosset i prou, eh?). Salutacions des del sud del País Valencià

  4. Benvolguts, crec que tots, en un moment o altre, em passat per això.
    Per cert, del Montignac en tinc més d’un llibre :)… Si voleu us els passo.

  5. hola, parella!
    lamento això de la roba minvant, però com tothom us diu, a casa també passa, però jo prefereixo matar-ne hores i hores sobre la bicicleta que haver-me de sotmetre a una dieta.
    això no treu que les postres d’avui us hagin quedat francament bé. felicitats i voluntat i paciència!

  6. Hola parella vermella!!

    Em sembla que quan em fet el canvi d’armamri a tots ens a passat :((

    Jo he agafat l’opció de fer molt, moltissim esport i ahir vaig fer 22km caminat!!

    Fins dijous a la boqueria!!

    ANNA DE LA VILA

  7. Em sembla que tots temem el dia que ens toca fer canvi d’armari, oi? A casa ho atrassem tant com podem; algun cop ja fa calor i encara anem de màniga llarga 🙂
    Però jo sóc més de l’estil de l’Anna i el Manel: una mica d’exercici i pots menjar de tot! (sempre amb moderació, eh? Que jo tampoc puc deixar la xocolata ;))

  8. Sento fer-vos aquesta confessió però jo no tinc que fer dieta.
    Sols dos vegades en he fet i va ser desprès del naixement dels meus fills, però va ser voluntària.
    La veritat es que la meva alimentació es bastant equilibrada i faig exercici: caminar sobre tot i clar, la roba es manté.
    Però les postres son excel·lents i m’agrada que digueu que són de regim, així en podré menjar més.
    Una abraçada.

  9. Això de la roba que minva a l’armari ho pateixo cada any 😉 Ànim, parella, que si tots els plats del mètode Montignac són igual, no ha de resultar tan dur fer dieta. Us ha quedat de llibre el postre. Es veu molt saborós i sa.

    Petonets.

  10. Boníssim el títol: L’enigma de la roba minvant…He rigut molt!
    Teniu raó, tot i que penso que la vida a vegades s’assembla a un concurs de bellesa…
    Per cert, dissabte vaig fer el vostre festival de closques! mmmmmm! Podeu trobar anet fresc al caprabo, jo en vaig comprar i el vaig congelar.
    Ens veiem d’aquí a uns dies

  11. Hola, què tal? Amb els vostres afalacs, la parella vermella s’ha engreixat de satisfacció!

    Eva, no sabem si et fa massa falta perdre pes: estàs estupendísssima! Ah! què sàpigues que la pasta de full més aviat no és de règim, eh?!
    Petons i llarga vida a les pellaringuetes de les vallesanes!

    Glòria! Les postres del dinar d’avui eren dues preses de xocolata 70% cacau (i no t’ho perdis de plat principal pèsols al vapor dolços i deliciosos amb butifarra de samfaina amb formatge de cabra!!!), així sí que ens agrada el règim, i ah! Funciona!

    Ben trobat a casa nostra, Francesc, per tu la cuina roja! Amb la teva visita, hem conegut el teu bloc i ens agrada moltíssim, en Kike, passava de petit, els seus estius a la Foia de Castalla, concretament a Ibi i per astó (ja veus que domina girs del sud de la nostra llengua)està emocionat de tenir un visitant de la millor terreta del món. Compartim de ple tot el que escrius a A la taula i el llit. Com deia Enric Valor: El Valencià, el català de tots! Salut!

    Sara Maria, encantadora i bonica! Tot i que diuen ‘mal de muchos…’ per nosaltres seguir aquesta dieta és tot un plaer! De moment tenim 100 receptes d’aquest home per fer, quan les acabem ens deixes els llibres! gràcies per l’oferiment.

    Estimat Manel, això de suar no és per nosaltres. Suem en moments concrets (però ara no seria el moment d’explicar-ho…)però no ens aprimem, de fet ens entra més gana! Bé… deixem-ho!

    Ostres Anna, 22 quilòmetres! Uff, i més uff! bé, mentres tu caminaves nosaltres vam fer una excursió en moto per anar a comprar les botifarres de samfaina amb formatge de cabra que ens hem cruspit avui! fins dijous, guapa!

    Gemma, dolça.Estàs tan prima que no ens estranya que tinguis fred quan fa calor!! (és broma!). Ja no sabem que més dir del nostre sedentarisme impresentable, haurem d’aprendre de vosaltres.

    Estimada Dolorss, quina sort que tens! nosaltres vendríem l’ànima al dimoni per tenir un metabolisme com el teu: cada dia ens mostres unes menges suculents al teu bloc i sen’s fa la boca aigua!

    Canela, hola! Gràcies pel teu comentari, i tens tota la raó, estem de règim però encantats de la vida! petons.

    Gràcias Rosa! si alguna vez necesitas la receta (de ésta o cualquier otro plato) nos lo dices i te lo traducimos enseguida! Un beso fuerte!

    Ei Ruben, però quin Caprabo (el gran de Mollet?!) nosaltres i vam anar a l’altre dia i no vam trobar res amb això del canvi que estan fent d’Eroski.
    Bo, eh?, el festival de closques? Per cert, un plat lleuger, fins i tot podríem dir que és d’en Montignac (menys l’arrebossat de les pastanagues…), si es que lo que no mata engorda!!!

    Gràcies per les vostres visites!

  12. Hola,

    Vull afegir-me al club de la roba minvant. On haig d’anar per fer-me’n sòcia?.

    Jo també he provat un munt de dietes i si no les fas bé, cagada pastoret!. Ara estic fent com l’Eva de Terrassa, durant la setmana, bondat, però el cap de setmana, malament. La del Montignac, però, no l’he provada mai.Com és possible que unes postres tan dolcetes siguin de règim?. Ens ho haurem de plantejar!

    Fins dijous a la Boqueria!

  13. Gràcies pels vostres comentaris. Ibi està a vint quilòmetres (més o menys) en paral·lel a Beneixama. Just a l’altra vora de la muntanya.
    És que el món és un mocador… ple de mocs! Salutacions.

  14. Enigma?… I ara! És un fet que, cada any, en el meu cas, no falla: Tan bon punt deixa de fer fred, ja em teniu empipant-me amb mi mateix quan m’emprovo la roba, i sempre em ve al cap aquell dia en què la meva mare, que era una fanàtica (com jo) de la nata, tot menjant-se un tros de tortell de pasta de full, va dir, tancant els ulls de plaer: “Si això aprimés, SECA COM UN CLAU, estaria!

  15. Ah!, i m’havia oblidat de felicitar-vos per les magnífiques fotos d’aquestes postres!. Encara entren més pels ulls!.

    Fins aviat

  16. Ayyyy!!!! amics meus!!! jo porto lluitant i debatint-me amb el meu pes corporal tota la meva vida….he probat tota mena de dietes i trucs, però quan tens bona gana, i disfrutes amb tota mena de plats i receptes, poca cosa hi ha a fer….

    Ja hem direu on puc aconseguir aquesta dieta i tornaré a fer l´esforç de posar-me en forma abans no tinguem l´estiu aquí….

    Per cert, aquesta mena de “macedònia” fa molt bona cara, probaré a fer-la. Però n´esteu segurs que es un postre de “dieta”??

    Un petonet!!!!

    Fins aviat!!

    Francina d´Esplugues.

  17. hola parella… home, que volieu? amb aquestes bones receptes que ens presenteu tant sovint… algun kilet tenia que caure.. però tots dos feu molt bona cara. Demà li hauriem de demanar el secret a la Gemma, tan prima i amb tants pastissos que fa… Algo hi deu posar a les receptes, no?
    Fins demà a la Boqueria..

  18. Una curiositat amics,

    Que hi aneu a fer demà tots a la boquería????

    Que feu alguna trobada??

    Es que m´agradaría poguer venir algún dia….

    Petonets x tothom!!!!!

    Francina d´Esplugues.

  19. Hola de nou!! La feina ens menja els moments de plaer i per això triguem una mica en contestar! Tot i així cada dia pensem en vosaltres, amics!

    Francesc, i tant que el món és un mocador!!! llarga vida als mocs!

    Estimat Enric! Nosaltres també ens adherim al que deia la teva mare! quina dona més lúcida! Escolta, a nosaltres això del Montignach funciona, ja em perdut un quilets i ja tenim ganes d’ensenyar les carns al sol!

    Glòria bonica! és un honor que t’agradin les nostres fotos! Les teves són una autèntica passada!

    Francia! Et prometem que aquest postre és de règim. Aquest Sr. el Montignach alhora de dissenyar els menus de cada dia combina els aliments que has de menjar. La manera com ho combina és la manera que aquests àpats no engreixin.
    Per cert! Et convidem a que visitis el bloc de la Gemma anomenat La cuina de casa, allà, la Gemma ens proposa tot d’activitats! Aquest dijous tenim un curs de cuina a la boqueria, si vols li puc enviar un missatges per si encara hi ha alguna plaça (aquest curs ens ha costat 20 euros per persona). Si no pot ser, el dijous vinent hi ha un altre curs de cuina gratuït a Barcelona)ara t’envio un correu electrònic i t’ho explico tot. Petons.

    Maria, reina! Quina alegria tenir-te per aquí, demà m’expliques com t’ha anat tot, eh?

    Gràcies a tothom!

  20. hola txell i parella el missatge no te res a veure amb la recepta nomes dir-vos que he trobat el blog x casualitat i volia felicitar-te per les delicioses receptes que prepareu (ja us dire alguna cosa kuan les comenci a provar jejeje) no et coneixia akesta faceta …
    Rebeu una salutacio i continueu aixi

  21. Ei acabo de veure el vostre comentari al meu blog. Em sembla que aquesta època tots estem igual… El Mètode Montignac és la millor manera de perdre pes per als que ens agraba la cuina i el bon menjar. No us desanimeu si la segona i la tercera setmanes no avanceu tant. La dieta funciona! Jo ja fa tres anys que la segueixo (no sempre tan rigurosament) i si sou constants funciona.

    Us aniré visitant per descobrir noves receptes. Jo també aniré publicant alguns trucs i receptes al meu blog. Us hi espero!

    Fins aviat!
    Anna (La Taula d’en Bernat)

  22. Glòria bonica! Gràcies per l’avís. Hem visitat el Bloc de l’Anna i ens ha agradat moltíssim. Quina casualitat, no? que amdós blocs parlem del mateix. Petons i fins ara!

    Landayo!!! Qui ets? Què ens coneixem? Pel que dius tu si que ens coneixes a nosaltres… Vaaaa! si em coneixes diga’m qui ets, vinga… que estic impacient!!! Celebro que t’agradi el que fem! Petons!

    Anna! haurem de parlar amb el Sr. Montingac i que ens promocioni els nostres blocs. En Kike, fa anys ja havia provat de fer aquest mètode i sempre n’ha parlat molt bé. Jo sóc novata, només fa un parell de setmanes que ho estem fent i sembla que funciona, i si no funciona és igual perquè les receptes estan boníssimes i saboroses, no sembla que estiguis fent dieta!!!

    Petons saludables!

  23. Vaja, quina bona pinta! Sembla fàcil de fer, i deliciós. Una salutació, m´encanta el vostre blog. Espero que la roba s´engrandeixi per fi 😛

  24. Hola família de dieta Seignalet! Gràcies al teu missatge hem conegut el teu bloc, també ens encanta, gràcies per ser-hi!

  25. M`afegeixo al club de la roba que
    misteriosament minva , sempre tinc alguna excusa ja en tinc ganes fer en Mongtinac perque això va en aument a veure si unim forces i tinc voluntat
    per fer-ho

    Una abraçadeta

    Sandra

  26. Ei parella,mengem massa pel que cremem, jo des dels 40(abans no tenia problemes d’aquest tipus però en arribar a l’edat del 4…) estic amb el suplici de les 1500 calories diàries, però enlloc d’estar-me de les coses menjo poca quantitat de cada cosa, i si un dia em passo em matxaco pedalant o a la piscina.
    Ptnts i ànims

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *